lunes, 19 de enero de 2015

PLAZA DE ESPAÑA

La plaça d'Espanya de Madrid és una gran plaça situada al casc històric de la ciutat, al barri d'Argüelles del districte Moncloa-Aravaca, al centre del qual es troba una gran font dedicada a Miguel de Cervantes. Fa d'eix continuador unint la Gran Via amb el carrer de la Princesa. Fins poc abans de la construcció de la Gran Via aquesta plaça s'anomenava Plaça de Sant Marcial. Destaquen en ella, per la seva altura, dos edificis en aquesta plaça: la Torre de Madrid (1957) i l'Edifici Espanya (1953), a més d'un exponent del modernisme madrileny: la Casa Gallardo i la seu de la Conselleria de Cultura en el edifici de la Companyia Asturiana de Mines.

D'aquesta plaça surten els carrers de Gran Via, Princesa i la Costa de Sant Vicent. Es troba també al costat del carrer de Bailén, el que la situa al costat del Palau Reial de Madrid. Amb 36 900 metres quadrats és una de les majors places d'Espanya. És bastant usual trobar-se en aquesta plaça grups de turistes de totes les nacionalitats durant tot l'any.

Plaza de España, Madrid

GRAN VIA

La Gran Via és una de les principals carrers de Madrid (Espanya). Comença al carrer d'Alcalá i acaba a la plaça d'Espanya. És una important fita en la ciutat des de la seva construcció a principis de segle XX vist des del punt de vista comercial, turístic i d'oci. En aquest últim aspecte és famosa per les seves cinemes, si bé en els últims anys alguns d'ells han tancat i altres s'han reconvertit amb gran èxit al teatre musical, de manera que el tram comprès entre la plaça de Callao i la d'Espanya es coneix com el Broadway madrileny. El tram comprès entre la xarxa de Sant Lluís i la plaça de Callao alberga en l'actualitat nombroses botigues de cadenes internacionals de moda.

Gran Vía (Madrid) 1.jpg
La Gran Via desde Callao

TEMPLE DE DEBOD

El Temple de Debod és un edifici de l'antic Egipte localitzat actualment a Madrid (Espanya). Està situat a l'oest de la Plaça d'Espanya, al costat del Passeig del Pintor Rosales (Parc de l'Oest), en un alt on es trobava la Caserna de la Muntanya (en el qual es va produir un sagnant episodi de la Guerra Civil Espanyola). En ser traslladat a Espanya, es va situar de manera que conservés aproximadament la mateixa orientació que en el seu lloc d'origen, d'est a oest.

El Temple de Debod va ser un regal d'Egipte a Espanya (any 1968), en compensació per l'ajuda espanyola, després de la crida internacional realitzat per la Unesco per salvar els temples de Núbia, principalment el d'Abu Simbel, en perill de desaparició a causa de la construcció de la presa d'Assuan. Egipte va donar quatre dels temples salvats a diferents nacions col·laboradores: Dendur als Estats Units (es troba actualment al Metropolitan Museum de Nova York), Ellesiya a Itàlia (Museu Egipci de Torí), 1 Taffa a Holanda (Rijksmuseum van Oudheden de Leiden ) 2 i Debod a Espanya.

Té una antiguitat d'uns 2200 anys. El seu nucli més antic va ser potser erigit sota el faraó Ptolomeo IV Filópator, i decorat posteriorment pel rei nubi Adikhalamani de Meroe cap 200-180 a. C., sent dedicat a Amon de Debod ("Amani", en idioma kushita) i Isis, encara que francament la majoria dels investigadors pensa que la seva erecció va ser obra de Adikhalamani, intervenint posteriorment Ptolomeo IV en ell. Posseeix importants afegits d'època ptolemaica i romà-imperial (del segle I a. C. a la II d. C.).

Templo de Debod - 01.jpg

PALAU REIAL DE MADRID

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial del Rei d'Espanya; no obstant això, els actuals Reis no habiten en ell, sinó al Palau de la Zarzuela, pel que és utilitzat per a cerimònies d'Estat i actes solemnes.

Amb una extensió de 135 000 m² i 3418 habitacions, és el palau real més gran d'Europa Occidental. Disposa d'un valuós patrimoni històric-artístic, destacant el conjunt d'instruments musicals conegut com els Stradivarius Palatinos, i col·leccions molt rellevants d'altres disciplines com pintura, escultura i tapisseria. Les sales d'Estat i les col·leccions artístiques estan obertes a les visites sempre que no hi hagi actes oficials.

És conegut també com Palau d'Orient. Aquest nom procedeix de la seva ubicació a la Plaça d'Orient, que deu el seu nom precisament per estar en el costat oriental del palau. A eix amb el Palau, i enfrontat, es troba a l'altre extrem de la plaça el Teatre Real.

El palau va ser construït per ordre del rei Felip V, sobre el solar deixat pel Reial Alcàsser de Madrid, destruït gairebé del tot per un incendi en 1734. Tant els ciments de l'antic alcàsser com alguna de les seves estructures van ser utilitzades per a la construcció del nou palau. L'episodi de l'incendi va servir per justificar la substitució del vell edifici per un palau acord al gust de l'època. La seva construcció va començar en 1738, segons traces de l'arquitecte Filippo Juvara, que proposava un palau major però en una ubicació diferent.



MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA

El Museu Thyssen-Bornemisza és una pinacoteca de mestres antics i moderns situada a Madrid (Espanya). La seva existència es deu a l'acord d'arrendament (1988) ia la posterior adquisició, per part del Govern espanyol (1993), del nucli més valuós de la col·lecció privada reunida al llarg de set dècades per la família Thyssen-Bornemisza. Aquest fons artístic aportar nombrosos exemples de pintors estrangers absents dels museus espanyols, des del gòtic dels segles XIV i XV (Duccio, Jan van Eyck) fins al pop art i els anys 80 (Roy Lichtenstein, Lucian Freud), de manera que va venir a complementar el repertori exposat als dos principals centres estatals, el Prado i el Reina Sofia. L'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza el 1992 va donar el vèrtex que faltava al Triangle de l'Art del Passeig del Prado, àrea museística de Madrid que concentra el patrimoni pictòric més important d'Europa.

La institució, gestionada per una fundació sota control públic, té la seu a un edifici històric, el Palau de Villahermosa, on custòdia el gruix de la seva col·lecció: més de 700 obres (altres seixanta s'exhibeixen al MNAC de Barcelona). Gràcies a un annex sumat el 2004 va ampliar la seva exhibició amb unes 240 peces més, prestades per Carmen Cervera, vídua del baró Thyssen.

Segons The Art Newspaper, basant-se en dades facilitades pels propis museus, el 2013 el Thyssen va ser el cinquè museu més visitat a Espanya, amb 944.827 visitants, situant-se en el lloc número 67 de la seva rànquing dels 100 museus d'art més visitats del món .

Museo Thyssen-Bornemisza (Madrid) 08.jpg

PARC EL RETIRO

El Parc del Retiro (no confondre amb els Jardins del Bon Retiro), popularment conegut com El Retiro, és un parc de 118 hectàrees (1.180.000 m²) situat a Madrid. És un dels llocs més significatius de la capital espanyola.

MUSEO DEL PRADO

                             


El Museo del Prado, a Madrid, Espanya, és un dels més importants del món, i també un dels més visitats (el divuitè el 2013) .

Madrid-prado.jpg

Singularment ric en quadres de mestres europeus dels segles XVI al XIX (segons l'historiador de l'art i hispanista nord-americà Jonathan Brown «pocs s'atrevirien a posar en dubte que és el museu més important del món en pintura europea»), el seu principal atractiu rau en l'àmplia presència de Velázquez, el Greco, Goya (l'artista més extensament representat en la col·lecció), Tiziano, Rubens i El Bosco, dels quals posseeix les millors i més extenses col·leccions que existeixen a nivell mundial, al que cal sumar destacats conjunts d'autors tan importants com Murillo, Ribera, Zurbarán, Rafael, Veronese, Tintoretto o Van Dyck, per citar només alguns dels més rellevants.

La sala on s'exposen les maques vestida i nua, de Goya.

Carlos I (1500–1558) por Tiziano