CIBELES

Cibeles era la deessa de la Mare Terra que va ser adorada en Anatolia des el neolític . Com la Gea o el seu equivalent minoica Reva , Cibeles era la personificació de la fèrtil terra , una deessa de les cavernes i les muntanyes , muralles i fortaleses , de la Naturalesa i els animals. El seu equivalent romana era Magna Mater , la Gran Mare . El seu títol « Senyora dels Animals» , que també ostentava la Deessa Mare minoica , revela els seus arcaiques arrels paleolítiques . És una deïtat de vida , mort i resurrecció.


La hi representa amb una corona amb forma de muralla i sempre acompanyada de lleons .
Aquesta deessa és representada en la mitologia sobre un carro que simbolitza la superioritat de la mare Naturalesa, a la qual fins i tot es subordinen els poderosos lleons que tiren del carro . La llegenda els relaciona amb una singular parella mitològica , Hipómenes ( Melanión , en altres versions ) i Atalanta , que van competir en una cursa de velocitat . L'astúcia de Hipómenes - inspirat per la deessa de l'amor , ja que el premi era la mà d'Atalanta - va fer caure a terra unes pomes d'or que van atreure l'atenció d'Atalanta i la van distreure de la cursa , que va perdre . El mite conclou amb la unió impía dels amants dins d'un recinte sagrat de Zeus , qui , irritat , els va convertir en lleons . Més tard Cibeles , compadida , els hauria junyit al seu carro .
Addicionalment , per iniciar el culte com a sacerdot de Cibeles , aquests eren castrats com una contribució a la mare terra , a més feien un sacrifici matant toros ( tauroboli ) i bevent la seva sang .

CIBELES